Àngela Margarida Prat de Serafí, "Mare Serafina" (1543-1608)

Retrat Mare Serafina a la Galeria de Manresans Il.lustres - Ajuntament de Manresa 
Àngela Margarida i Prat és coneguda com la Mare Serafina, perquè era vídua del mestre sastre Francesc Serafí. Va ser la monja que va fundar l'ordre de les Caputxines a Espanya. Aquest fet va comportar que el 1896, segons Sarret i Arbós, col·loquessin «el seu retrat a l'ajuntament sense cerimònia oficial o pública, dins la galeria de Manresans I·lustres». El 1883, l'alcalde Marià Batlles i March havia inaugurat aquesta galeria en què, fins a l'actualitat, és l'única dona que figura.

Va néixer en una casa del carrer Talamanca, anomenada del Trull, i va ser la primogènita d'una família nombrosa de pagesos humils, el Maties i la Coloma. De molt jove va quedar orfe de mare, i el pare es tornà a casar. Curiosament, la casa on va néixer es transformaria després en el convent de les seves monges caputxines. Una làpida col·locada al costat de la pila d'aigua beneïda, en la derruïda església, assenyalà durant tres segles el lloc del seu naixement.

Es traslladà a Barcelona a fer de minyona. a la casa del mercader Salvador Molins. Tot i els desitjos de fer-se religiosa, i influïda pel pare i la madrastra, es va casar als trenta-dos anys amb el mestre sastre Francesc Serafí, a la parròquia de Santa Maria del Mar. Va quedar vídua al cap de set anys. El canonge Pere Dalmau descriu la vida matrimonial de l'Àngela «com una creu i turment continuat, ara en diríem una crua experiència de "violència domèstica"». (1)
Tingué tres fills, dels quals només sobrevisqué una filla, Bàrbara, que es féu religiosa franciscana. En morir el seu espós, l'Àngela torna a Manresa amb la seva filla, i al carrer de Sobrerroca obre un cosidor de «costura de noies», a la casa d'Elionor de Peguera, una acreditada brodadora.

                         III Centenari de la seva mort 1908, placa col.locada al carrer del Born on va viure.

En aquesta època sent la vocació religiosa. Diu la tradició que li parlà la imatge d'un santcrist. El 1584, a l'església de Sant Bartomeu de Manresa, vesteix l'hàbit caputxí.
A Barcelona el 1586 comença una nova experiència de vida religiosa junt amb altres companyes com a comunitat seguint la regla més estricta de Sta. Clara. Tenien la protecció del bisbe Dimes Lloris. Es trobaven al convent de Sarrià i després es traslladaren al carrer del Carme de Barcelona. La fundació de l'orde s'esdevingué el maig de 1599, després d'un temps de formació. Fou el 12 d'agost de 1602, festa de santa Clara, que va rebre com a abadessa les primeres novícies, en una cerimònia presidida pel bisbe Alfons Coloma. L'any 1604 van rebre l'aprovació pontifícia del papa Climent VIII.

La Mare Serafina morí la vigília de Nadal de l'any 1608. El procés de beatificació no s'inicià fins al 1665 i prosseguí per diverses etapes, però va quedar deturat com a «causa històrica».
A Manresa, el convent de les Caputxines es construí el 1638, al costat de la seva casa natal. Abans de la seva mort, els consellers de la ciutat li van oferir l'església de Sant Miquel, però sorgiren dificultats que van fer que finalment no s'hi construís.

L'any 2008 es celebren els 400 aniversari de la mort de la "mare de les caputxines" amb aquest motiu, l´11 de desembre es celebrà al saló de sessions l´Ajuntament de Manresa una conferència glosant la figura de la fundadora a càrrec del manresà Fra Valentí Serra.
Les monges caputxines de Manresa, ho van celebrar al seu convent del carrer Talamanca, amb una xerrada sobre "l´Espiritualitat Caputxina ahir i avui" a càrrec de la germana Pilar Lumbreras. Acabant els actes amb una eucaristia d´acció de gràcies presidida pel P. Duran i Boada ministre provincial dels caputxins.



Fotografies actuals del convent de les Caputxines, al carrer de Talamanca.

Lluïsa Font  Garcia

Bibliografia

Puig, Dr. Sebastià. La Madre Serafina, 1915.
Gasol, Josep M. Informació a Pax, maig 1943.
Gasol, Josep M. Galeria de Manresans Il·lustres.

Notes(1) Full Diocesà Solsona-Vic, 21 de setembre de 2008. Article central de fra Valentí Serra, de Manresa.