Dolors Baró i Huguet

PREMI MARIA CASAJUANA 2009




Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana

Neix a Manresa el 1950 al carrer del Joc de la Pilota, en ple barri antic, filla de Pasqual Baró, viatjant de Cal Jorba i amant de la cultura, i de Pilar Huguet, modista de professió. Ja de ben petita, entra a l’Esbart Manresà de la mà del seu pare, que era uns dels màxims promotors de la sardana i de la dansa popular de l’Agrupació Cultural del Bages. Cursa estudis elementals al col.legi dels Infants i batxillerat superior a l'institut Lluís de Peguera; en acabar els estudis, entra com a administrativa als magatzems Jorba, aleshores tan importants.

Al 1975 neix el seu primer fill, en Dani. Ella continua ballant a l’esbart, però a poc a poc entra en contacte amb el món del disseny a partir de l'observació de la renovació indumentària en esbarts com el de Rubí, o quedant embadalida amb dissenys de diferents figurinistes, com ara els de l’escenògraf Fabià Puigserver, al Teatre Lliure. De manera que, paral∙lelament a la dansa, es comença a aficionar al disseny de vestuari antic i de tradició.

Amb Antoni Navarro com a director de l'esbart, comença a portar a terme els seus primers dissenys. Són muntatges com Marina, Ball del Córrer (del Rosselló) o Recordant l'Algué, entre d’altres, pels quals compta amb el suport de la seva mare que confecciona les peces. Dolors recorda aquelles experiències com a «molt senzilles, però molt divertides», encara que no sempre eren fàcils: de vegades el disseny no encaixava amb els requisits dels punts de ball.

L'any 1979 mor el seu pare i l'any següent neix els seu segon fill, en Pau. Aquell mateix any s’estrenen Les Gitanes de Rubí, un muntatge complex de coreografia i vestuari. Més endavant, conjuntament amb Vicenç Orriols, vesteix els Cavallets de Manresa. És a partir d'aquest episodi que Dolors Baró comença el seu el treball de recerca històrica.

Uns anys després treballarà com a administrativa en diverses empreses de l'automoció ubicades al polígon de Bufalvent. En aquells anys es casa amb Josep Miquel Solé Rosal, amb el qual tindrà una altra filla, l'Aura.

A partir dels 90, comença a col∙laborar amb el dramaturg Agustí Soler i Mas en diferents edicions de la tradicional Innocentada de Manresa, i entra a formar part de la regidoria de vestuari de l’Esbart Manresà, comptant amb la col∙laboració de la Margarita i la Inma.

Un altre repte que arriba és Festa de Mar, amb guió de Manuel Cubeles i coreografia de Jesús Rubio; per altra banda, forma part dels Geganters de Manresa amb el Ball de l’Àliga. Més endavant, participa en L'Avalot, una obra amb guió d’Agustí Soler Mas i música de Manel Camp, juntament amb Magí Guitart, Rosa Pujol, Teresa Bordas i David Catllà. A més, ajuda altres esbarts com el de Sant Joan de Vilatorrada, Taradell, Perpinyà, o el Casal Cultural de Dansaires, entre d’altres.

Amb l’Agrupació participa en les Cavalcades de Reis de Manresa. A partir de la cavalcada de l’any 2002, que va ser retransmesa per TV3, Baró coneix a Jordi Pesarrodona, director de Gog i Magog. Amb ell, i a través de la seva companyia, pren part en diverses edicions de la Fira de l’Aixada.

El 2003 vesteix l’obra Amadeus i Els Pastorets del grup de teatre dels Carlins. Aquest any mor sobtadament el seu espòs, en Josep Miquel, membre actiu de
l’Agrupació.

El 2007, i de la mà de Pilar Goñi, pren part a l’Auca de la Llum representada al teatre Conservatori de Manresa. I també col∙labora en la reconstrucció de l'uniforme dels Miquelets de Catalunya. Actualment, dins de l’Esbart, la Dolors està treballant molt estretament amb el seu director, Joan M. Miquel, i amb tot l’equip creatiu, a fi de poder mostrar espectacles molt elaborats. En aquests muntatges ha pogut aprofundir amb rigor en la recerca de vestuari històric, tot reproduint amb fidelitat l’època representada: Camins per al record, Aires i l’últim espectacle, creat per al centenari de l’Esbart Manresà , Centendansa, estrenat recentment al Kursaal.

Cal dir que Dolors Baró, a més d’una excel∙lent creadora en l’àmbit del disseny, ha estat un puntal del moviment de recuperació de la cultura d’arrel tradicional.
Com és evident en la seva trajectòria, ha donat suport a tot un seguit d’esbarts del país i ha participat amb les seves creacions en tota mena d’activitats de cultura popular: cavalcades, Fira de l’Aixada, teatre, espectacles de carrer, dansa... Tot això de forma desinteressada i creant al seu voltant una participació col∙lectiva entusiasta per la recuperació de la nostra cultura.

Text: Jurat Premi Maria Casajuana 2009
Publicat per ERC, col·lectiu que otorga el Premi Maria Casajuana
Fotos: Esbart Manresà