La Fadulla (s. XVII)

La Fadulla era el motiu amb què es coneixia l'única dona executada a la forca en l'Avalot de les Faves, l'enfrontament que s'esdevingué a Manresa del 13 al 17 de juny de 1688. No es coneixen el nom i cognoms d'aquesta revolucionària, considerada la primera rebel de la història manresana. A l'avalot també hi moriren set capitostos, la identitat dels quals també es desconeix. En total, hi va haver vuit execucions.

L'Avalot de les Faves, il·lustrat per Dani Hernández Massegú.
Comas, F.; Hernàndez, D. La meva primera història de Manresa. 2006.

La ciutat de Manresa mantenia un plet contra els canonges de la Seu i els de la catedral de Vic. Els canonges creien que tenien dret a cobrar dels pagesos manresans el delme, contribució de caràcter eclesiàstic o de dependència senyorial. Consistia en una desena part dels fruits, les cebes, alls, faves i altres hortalisses que produïa el regadiu del nostre terme rural.

El plet fou molt llarg i s'acabà l'any 1673, amb sentència desfavorable per als nostres pagesos. Però no hi va haver massa diligència a executar-la: ni els pagesos pagaven, ni els canonges requerien allò que els jutges havien sentenciat.
Per què es van decidir a cobrar el delme molts anys després d'haver-lo oblidat? Tenien crisi d'ingressos? Avui no ho sabem. El cert és, però, que l'intent de cobrar aquest impost desencadenaria l'avalot .

La impopularitat dels canonges esdevingué extraordinària. No podien sortir al carrer que no els seguissin grups de gent, homes, dones i quitxalla, que els insultaven i amenaçaven. Hi havia un ambient d'agitació popular.

Eren els tremendos els que s'ho havien pres a la tremenda i no volien saber res de delmes, ni de negociacions. Les famílies pageses provenien del raval de Valldaura (c/Cós), del barri de les Barreres i Camp d'Urgell. Van fer causa comuna amb els cuiraters i blanquers de Sant Marc, de manera que el problema va traspassar l'àmbit de la pagesia i es convertí en un conflicte ciutadà.

En canvi, un altre bàndol era partidari de respectar els drets dels canonges. Els qui pensaven així foren titllats de favets, els que estaven a favor de satisfer el delme de les faves. Al barri de les Escodines els favets eren majoria. El jovent de la confraria de la Puríssima era majoritàriament de l'estament pagès, i era coneguda com la Confraria dels Favets, que duia un estendard blau.

Molts anys després els tremendos s'agruparen en una confraria anomenada de la Santa Creu, que tingué domicili itinerant a les esglésies de Sant Marc, Sant Miquel, Sant Francesc, Sant Pere Màrtir i darrerament a Crist Rei. Tenia l'estendard vermell.

Disseny: Toni Fernández. Esbart Manresà


L'Avalot de les Faves

Manresa, juny de 1688. El capità de la revolta fou Francesc Planes, Braç de Ferró. Vivia a les Escodines, pujant a mà dreta, en una casa que fa cantonada amb el carreró de Sant Antoni o de la Roqueta... En Planes i cinquanta persones que enarboraven unes canyes amb alls, cebes i faves enfilerats, i anaven armats amb eines de segar, cridaven «Morin els favets!» i «Visca la terra, morin els traïdors!».

L'autoritat aconseguí dissodre'ls, però a la tarda es concentrà un grup que va assaltar les cases de sis canonges, i va cremar-ne els mobles en unes fogueres enceses a la baixada de la Seu i a la Plana de l'Om. Intentaren fer el mateix a la casa del batlle, el Dr. Francesc Vicens.

Durant la revolta es van cometre assassinats, molts robatoris i incendis. Mentrestant, els revolucionaris havien redactat i publicat a la plaça Major unes bases o pactes relatius a la ciutat i els canonges. Reclamaven l'exempció del delme de les faves, dels alls, de les cebes. També exigien la gràcia d'obtenir el perdó del rei per a tots els amotinats.

Una explicació del que va passar la trobem a l'estudi de Llorenç Ferrer :
«La ciutat quedà trencada en dues parts des del primer moment. En una banda trobem la noblesa, ciutadans honrats, cavallers, artistes i un sector de la menestralia representada especialment pels blanquers. I a l'altra la pagesia sense que es puguin fer distincions entre la benestant i no benestant i alguns sectors de l'artesanat més pobre. És la lluita contra les institucions des d'on les classes dominants exercien el seu control, que podem qualificar-lo d'antisenyorial, malgrat que, com molts moviments de l'antic règim, no pretenien pas ensorrar-les i canviar-les, sinó millorar-les a profit seu.»

A Manresa va portar el nom d'aquesta dona capdavantera, el tancat Casal Popular La Fadulla.


Lluïsa Font i Garcia

Bibliografia
Ferrer i Alós, Llorenç. «"L'Avalot de les Faves a Manresa". Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688». Recerques, núm. 11.
Gasol, Josep M. Història dels Favets de Manresa. Manresa, 1970.