Antonieta Feliu i Miró (Berga, 1896 - Barcelona, ?)

Antonieta Feliu i Miró, (tercera des de l'esquerra) va néixer el 3 de juliol de 1896 a Berga i va anar a viure al carrer d’Urgell, 48 de Manresa, arran del seu casament amb en Miquel Forn, propietari de Cristalleries i Sanitaris Forn. Va ser la primera militant d’ERC a Manresa i va impulsar la creació del Grup Femení d’Esquerra, juntament amb Maria Casajuana, Anna Espelt i Isabel Arderiu, entre d'altres, el gener de 1933.

Des del 9 de desembre de 1931, que la Segona República va incloure el sufragi universal en la seva constitució, els partits polítics van començar a crear els grups femenins. Les afiliades de tots els partits es van començar a organitzar dintre del partit, i també a fora en organitzacions més àmplies (Les dones d'Esquerra 1931-1939). Inquieta des de molt jove, en aquest mateix moment Antonieta Feliu inicia el seu lideratge.

La coneixem a partir del record de Maria Casajuana i dels articles que va publicar en el diari El Dia, des del 19 de març de 1932 fins el 25 de maig de 1937.

Maria Casajuana la defineix com una dona moderna, catòlica, amb empenta, que formava part de la burgesia manresana. Això feia que no hagués de treballar i que pogués escriure, i tenir una intensa activitat política. Casajuana recorda que l'Antonieta es va enfadar quan, acabada la guerra, els homes d’ERC van fugir a l’exili travessant les muntanyes i no li van dir res. Ella tenia una germana a Mèxic i s’hauria estalviat la presó.

Antonieta Feliu va ingressar a la presó de Manresa el 20 d'octubre de 1939. En el Consell de Guerra, celebrat a Manresa el 19 de gener de 1940, el fiscal li demanava 20 anys pel delicte de "excitación a la rebelión". La sentència va ser de 6 anys i 1 dia. Va sortir de la presó de Dones de les Corts de Barcelona, en llibertat vigilada, el 10 de febrer de 1942.

En el seu expedient són motiu d’acusació tots els articles que va escriure al diari El Dia, així com la seva participació com a oradora en molts actes públics d’ERC celebrats a la comarca i també a pobles del Berguedà (Avinyó, Puig-reig, Cardona, Artés, Sant Vicenç de Castellet, Monistrol de Montserrat, etc.).

És acusada també de ser presidenta del grup Dones Antifeixistes de Catalunya, càrrec que no va ocupar mai. En el seu expedient tampoc no hi falten els delators, alguns veïns que expressen el seu rebuig vers ella, i personatges vinculats a la falange i també a la Creu Roja que expliquen històries difamatòries.



Fins i tot a la presó de dones de Barcelona seguia activa. Hi havia tots els vidres trencats i va convèncer les monges que els fessin canviar per l’empresa del seu marit. En sortir de la presó es va quedar a viure a Barcelona. Malgrat que la vigilaven, organitzava reunions clandestines a casa seva, sota el camuflatge d’un bon sopar. No va tenir fills. Va morir de càncer.


ARTICLES DIARI EL DIA

Hem pogut consultar una vintena llarga d’articles que va publicar en l’apartat «Col·laboració Femenina» del diari El Dia.

En els seus articles veiem una dona a qui no li feia por expressar les seves opinions, encara que fossin polèmiques. Una dona intel·ligent, audaç, atrevida, amb un gran coneixement de la condició humana, irònica fins al punt de fer gala d’astúcies femenines i feministes.

Conxita Parcerisas

Alguns articles de contingut polític

Foto1: Antonieta Feliu, la tercera començant per l'esquerra. Arxiu personal de Margarida Marcet i Sellarès
Foto2: Foto trobada a l'expedient del Consell de guerra contra ella i el seu marit.

Arxius consultats:
Tribunal Territorial Militar Tercero (Barcelona)