Rosa Casas i Trellisó" la Rosita de les cadires" (1928-2017)




Als 82 anys la Rosita de les cadires es jubila i deixa de tenir cura de les cadires del Passeig de Manresa. Per aquest motiu Regió7 publica "La biografia d'un personatge popular"

Nascuda a Solsona el 28 d´abril de 1928, l´atzar la va portar a conèixer el qui seria el seu marit, el manresà Àngel Prat Cots, a Puig-reig. Amb uns amics tenien previst anar a Tragó de Peramola a ballar, però un accident va obligar a un canvi de plans. Van anar a Manresa i d´allà en moto, ella va arribar fins a Puig-reig amb el seu futur marit. Quan a aquest li van dir que li presentarien una noia de Solsona, la seva reacció no va ser precisament d´entusiasme, recorda. “Els va dir: per un dia us l´aguantaré, però no em vull casar”. Al cap de tres mesos de conèixer-se, el 9 de desembre de 1956, es casaven a la capella del Claustre de Solsona. “Va ser un amor a primera vista, dels d´abans”.

Àngel Prat Cots havia heretat les cadires del Passeig del seu pare, que va morir quan ell tenia 6 anys. Al seu temps, a aquest les hi havia llegat un home ”que només tenia una cama” a canvi dels diners que el sogre de Casas li havia deixat. La Rosita no en recorda el nom, però considera que va ser el primer de posar- n'hi, probablement a principi del segle XX. "Com que no li tornava els diners, el meu sogre li va dir que, a canvi, li donés les cadires”. Al cap d´uns quants anys, el destí els va voler jugar una mala passada: poc abans de casar-se, el marit de la Rosita va tenir un accident de moto i li van haver de tallar una cama...

Ja a partir d´aleshores el va ajudar amb les cadires, mentre ell anava a la plaça Reial de Barcelona a “tractar amb monedes”. Quan va morir per malaltia, a final de la dècada dels 70, Casas va decidir mantenir viu el negoci: ”ja era cosa del seu pare i em sabia greu deixar-ho”.
Els temps, però, van canviar, i, amb ells, la relació de la ciutat amb les cadires. De més d´un miler van passar a 750 a la dècada dels anys 80 i a 535 la dels 90.
...

Mentre que hi ha dates que les té clavades al cervell, hi ha altres records que se li han desdibuixat. Sap perfectament, per exemple, l´espai que ocupaven les cadires: “des de davant del Kursaal fins on ara hi ha el restaurant xinès”, amb dues fileres a banda i banda. Només un parell d´establiments, on ara hi ha el restaurant Passeig i “al Plat del Dia” tenien “dret a façana”, és a dir, a posar taules just davant el negoci i interrompre les fileres. Més endavant, van proliferar les terrasses –"el meu marit i la quiosquera del Quiosc del Mig es barallaven sovint”- i les cadires van anar minvant.

Casas també recorda com si fos ahir les bretolades que havien fet volar els seu seients a diversos punts de la ciutat:” una vegada en van deixar a la carretera de Santpedor i la Policia Local me les va baixar, i una altra en van trobar dins d´un local de la plaça de Catalunya, i a prop de la caserna de la Guàrdia Civil. Després de guardar-les durant molts anys en un local del carrer de Santa LLúcia, que “ja pagava la mare del meu marit” en va haver de marxar. Aleshores va ser quan l´Ajuntament, amb l´alcalde Jordi Valls al capdavant, li va donar un cop de mà, i les guardava als baixos del Casino, fins que hi van fer la biblioteca i el centre cultural; a l'escorxador ... i al Museu de la Tècnica. [...] Ara, les cadires es guarden al magatzem municipal a Bufalvent.

Casas viu al carrer Sobrerroca. Per arribar al seu pis ha de pujar “100 graons menys 4”. Diu que, mentre pugui, no vol sentir a parlar d´anar a una residència. Després d´anar a missa als frares fa parada, dia sí dia també, al restaurant Passeig. Un cafè amb llet i una pasta li fan de sopar. Explica que els darrers anys ja hi havia dies que no anava a dinar a casa i a la nit marxava més d´hora. Quan el cos encara aguantava, començava a les 6 del matí i, si calia, plegava a la matinada. Després tocava endreçar la casa i, amb poc temps per descansar, tornar al seu lloc de feina, al Passeig.

L´abril passat va rebre un homenatge impulsat des de la xarxa social Facebook per David Soldevila i Dani Grandón.

L´anunci de la Rosa Casas de deixar de fer-se càrrec de les cadires després de 52 anys va comportar que l´Ajuntament iniciés contactes per impedir que desapareguessin.

Text: Gemma Camps. Regió7, 22/04/2010.





LA ROSITA DE LES CADIRES JA TÉ SUCCESSORA

Per Sant Jordi no es van poder posar les cadires al Passeig com era tradicional, ha estat el segon cap de setmana de maig que les cadires ja estaven instal.lades i s´havia trobat una substituta
per la Rosita.

Carme Canals Perramon nascuda al Bruc, fa quaranta anys que viu a Manresa, i està a l´atur des de fa tres anys. “Em vaig assabentar pel Regió 7 del tema de les cadires i de seguida vaig venir a interessar-me a les dependències de la regidoria de Cultura, al Casino, perquè m'interessava". I va ser la primera de les tres persones a interessar-se per la substitució.

Com feia la Rosita, Canals es farà càrrec del trasllat i neteja de les cadires, l´Ajuntament manté el compromís de guardar-les al magatzem municipal durant l´hivern.
Les cadires, però, continuen sent propietat de Casas, que és qui ha fet els tractes amb Canals durant un any, per cedir-li la feina que ella ha estat portant a terme durant tots aquests anys. És a dir que, tot i que inicialment va donar les seves cadires a l´Ajuntament perquè se´n fes càrrec, aquest no se les queda sinó que continuen sent propietat de Casas.

El desig de la Carme, ja posada en el paper de la nova Rosita de les cadires, va ser que “tots vingueu a seure”. En el cas de la Rosita, segons el tracte establert entre elles dues, hi podrà seure de franc sempre que vulgui.

Text: Gemma Camps. Regió7, 05/05/2010

A partir de l´estiu de l´any 2011,  es va fer càrrec de les cadires de la Rosita del Passeig, el sastre senegalès Mbaye Faye , serà el tercer any que s´encarrega d´aquest servei. Compagina aquesta feina amb la  sastreria que té als baixos del  carrer Pedregar. Faye té cura de la  neteja i manteniment d´unes 500 cadires, el preu per seure-hi aquest estiu  no s´ha apujat val  50 cèntims com l´any passat .
Nota  de la notícia Regió7,  4/05/2013


La Rosita ens va deixar el 25 de gener de l'any 2017 

L' estiu del 2017 l'Ajuntament de Manresa hereta les cadires de la Rosita del Passeig, que a partir d'ara seran d'ús gratuit per tothom.
Nota de la notícia Regió7, 21/6/2017 


Fotos 1 i 2: Conxita Parcerisas (04/05/2010)
Foto 3: Mireia Arso- Regió7  (04/05/2013)