Maria Teresa Pujol i Guixà (1925-2011) Món Associatiu

M. Teresa Pujol en la celebració del 25è aniversari de l´Associació 1996

Fou una de les fundadores de l’Associació de Vídues de Manresa i Comarca, associació constituïda l’any 1971. Hi va ocupar diversos càrrecs, entre els qual el de presidenta, que va exercir des del 16 de febrer del 1986 fins a la seva mort, el mes de febrer del 2011. Tot plegat van ser quaranta anys de dedicació, ajuda i suport a les vídues.

Va néixer el 9 de desembre del 1925 a Manresa, al carrer del Born núm. 7. El pare provenia de Sant Quirze de Besora i la mare, de Vic; el matrimoni va tenir dues filles i un fill, ella va ser la gran dels germans.

La M. Teresa es va casar amb Domingo Molins i Argerich; de qui va enviudar quan tenia 44 anys. Al cap d’uns mesos de la mort del marit perd l’única filla, la M. Ignàsia, i li queden dos fills, el Josep M. i l’Antoni M. Va tenir tres néts: el Domènec, el Francesc i la Laura.

Aquestes vivències personals, la van empènyer, com a d’altres vídues, a prendre les regnes del negoci que portava el marit i a unir-se en grup a d’altres vídues que passessin per aquestes circumstàncies, segons explicava en una entrevista al Regió7 de 20 de març del 2001 amb motiu dels 30 anys de l’Associació:

"Som la primera associació de dones que va existir a Manresa. Va començar com un grup de vídues joves amb canalla que es reunien per ajudar-se. Ara ja pertanyem a una federació catalana i a una confederació espanyola.

Pel primer que vetlla l’associació és per l’atenció a la persona, acollir-la i orientar-la. Perquè hi ha dones que queden menys afectades i n’hi ha que en queden més. Volem que trobin amistat, que s’animin, que facin el seu grup i que tinguin un al·licient per tornar a la normalitat.”

Excursió a Lourdes (França) la M. Teresa al centre de la imatge 1978

Bona part de la ciutadania no coneix aquesta entitat manresana tot i que té una llarga trajectòria de quaranta anys. L’Associació vol donar-se a conèixer i convidar les dones a conèixer el grup i a interessar-se per les activitats que fan.

Des d’aquest bloc volem fer un reconeixement a totes les dones que hi han treballat i que hi continuen treballant de manera anònima.

FUNDACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ


De esquerra a dreta Dolors Solsona, Concepció Angla i Leonor Quinqué, Juny 2001
Per explicar-nos els inicis i la trajectòria ens reunim al local de l’Associació, al carrer Bilbao, número 7, 1r. Parlem amb la Dolors Solsona i Solsona, la Rosa Vila i Farràs i la Roser Guitart i Ferrer. La Dolors Solsona, nascuda al 1923, va quedar vídua als 33 anys, amb dos fills, i és una de les fundadores vives de l’Associació. La Rosa Vila i Farràs, nascuda al 1924, va enviudar als 28 anys, amb una filla, i és la vicepresidenta actual; exerceix aquest càrrec des del 28 de febrer del 1988. La Roser Guitart i Ferrer, nascuda al 1935, va quedar vídua, amb cinc fills, quan tenia 37 anys; és la secretària actual i ocupa aquest càrrec des del 26 de febrer del 1984.

D´esquerra a dreta Rosa Vila, Montserrat Rabella presidenta de les associacions de vídues catalanes i M. Teresa Pujol, Juny 2001Explica la Dolors Solsona: “Tot va començar la primavera de l’any 1971, quan anàvem a les conferències de Mn. Junyent a la Residència Sacerdotal (actual Casal de l’Església). Va ser llavors que entràrem en contacte amb unes vídues d’Igualada, Josefa Puiggrós i la Teresa Mimó, que es van desplaçar a Manresa per explicar-nos la feina que feia la seva associació de vídues.

En aquesta trobada hi havia la Montserrat Serra i la M. Teresa Pujol –ens coneixíem de petites amb la M. Teresa. En sortint ja es va comentar que era una iniciativa interessant per fer a Manresa i l’endemà mateix tenia la M. Teresa a la botiga, dient: “ Què t’ha semblat? Què podem fer?...”
Abans ja s’havia avançat la Maria Oliveras que per circumstàncies de la feina dels fills va anar a viure a Igualada i va fer d’enllaç.

LA PRIMERA JUNTA I ELS INICIS

La junta fundacional es va celebrar a casa la Montserrat Serra, a la memòria de l’entitat hi consta l’adreça Paseo José Antonio (actual Pere III) nº 48 i allà mateix va quedar nomenada presidenta Montserrat Serra i Bover; vicepresidenta, Lourdes Cabanas i Orriols; secretària, M. Teresa Pujol i Guixà; tresorera Dolors Tarrats Sanllehi; vicetresorera, Maria Clop i Martí, i vicesecretària, Dolors Solsona i Solsona.

Recorden com la Dolors Tarrats havia treballat molt per l’associació. Més tard amb la mort de la Lourdes Cabanas va entrar a la junta la M. Dolors Pujol, germana de la M Teresa, que va tenir un càrrec a la federació d’associacions de vídues a Barcelona .
La primera activitat que realitzaren com a Associació va ser una excursió a Lourdes de la Nou al juliol de 1971.

Dolors Solsona: “Als inicis teníem por de trobar-nos” ja que recorda que un dia sortint de la Residència Sacerdotal ens esperaven els grisos no hi havia permís de reunió, era el temps del règim franquista”.

El lloc de reunió en aquests inicis va ser a les Reparadores (actual residència Montblanc), a la plaça Cots, després es trobaven al carrer Guimerà a la Caixa de Barcelona (als antics Transports Moll) fins que el 1981 lloguen un pis a través d’una de les associades, Joaquima Rubiralta, al carrer Bilbao núm. 7, 1r 1a, on hi ha l’actual local social. Per les activitats mensuals que fan, el pis és petit, i es reuneixen als locals de la parròquia de Crist Rei.

Al començament anàvem a visitar les vídues a les cases per informar del grup i de tot allò que poguessin necessitar. Les visites a domicili van durar un temps i després les dones han anat venint perquè corria de boca en boca. Algunes vénen a provar-ho i a qui li agrada s’hi queda.

D´esquerra a dreta M. Teresa Pujol, Teresa Colomer assegudes Roser Guitart i Teresa Torreano, Juny 2001
La Roser Guitart explica la seva experiència: “Primer van venir a veure’m la Maria Clop, la Dolors Pujol i més tard la M. Teresa Pujol –ella va ser la que em va donar feina al despatx de la seva empresa Subministres Molins, lloc on he treballat 27 anys”. La Roser necessitava portar un sou a casa.
Dolors Solsona: ”La nostra primera intenció era ajudar-les econòmicament i vàrem aconseguir que en algun cas es cobrés la paga de viduïtat”

La paga de viduïtat és una antiga reivindicació d’aquest col·lectiu, és un tema sense resoldre per part dels governs que hem tingut i les lleis que han dictat. Actualment la majoria de vídues continuen rebent unes pagues minses. Les tres entrevistades no l’han cobrada mai. Cobren de la feina de què han treballat: “mai hem cobrat de viduïtat”. La M. Teresa tampoc. Els marits de les entrevistades i molta gent de la mateixa època eren autònoms i no tenien cap assegurança ja que llavors no hi havia l’obligació de cotitzar a la seguretat social.

LA PÈRDUA DEL MARIT
Les nostres entrevistades fan una valoració de l’experiència.

A la Rosa Vila, vidua als 28 anys, li feia cosa sortir al carrer, com una vergonya. Va quedar al front de la botiga de queviures al carrer del Remei de Dalt, i sort que va venir un germà a ajudar-la al negoci. A la Dolors Solsona, vídua als 33 anys, el que li va costar és tirar endavant el negoci que portava el marit, la botiga de cereria a tocar de la plaça del Pedregar. La Roser Guitart, viuda als 37 anys, comenta que es va trobar sola i sort de la M. Teresa que li va donar feina.

Coincideixen que en quedar vídues van tenir el suport de la família i una relació més estreta amb les mares respectives. Pujar els fills va ser el que les va fer patir més; assumir la responsabilitat doble de pare i mare en moments determinats es feia difícil de portar. Amb els seus esforços totes tres van oferir als seus fills estudis superiors, fita que les omple de satisfacció.

La pèrdua del marit i la solitud ha marcat bastants anys de les seves vides. Tot i que hi ha moltes vídues que s’han tornat a casar, les tres entrevistades no ho han fet. Com a curiositat expliquen que quan les convidaven als casaments sempre les col·locaven al costat del capellà; socialment es considerava que, en anar desaparellades, podia ser la millor companyia.

LA RELIGIÓ I ELS CONSILIARIS

Mn. Codina, Juny 1996
Dolors Solsona explica l’aportació dels consiliaris dins la dinàmica de l’Associació: “Era un suport religiós i d’ajuda per pujar els fills quan encara els teníem petits. Fèiem les trobades un cop al mes.”
Sempre han estat vinculades a la parròquia de Crist Rei, de la qual recorden els consiliaris Mn. Codina, Mn. Guàrdia, Mn. Medina. Guarden molt bon record de Mn. Codina, capellà molt progressista, actualment jubilat a Barcelona, que les havia ajudat molt en èpoques de conflictes amb els fills. Havia celebrat alguna missa a la sala gran dels locals del carrer Bilbao.

ACTIVITATS
La M. Teresa va tenir molt interès que els estatuts de l’Associació tinguessin clàusules cíviques i religioses; hi va haver una certa divisió entre les associades ja que n’hi havia que només volien que fossin religioses. Finalment es van posar d’acord i va ser l’advocat Àngel Badia que al febrer de 1983 tramità els estatuts que recollia els dos aspectes que la M. Teresa defensà.

El full de la parròquia de Crist Rei, amb motiu del 25è aniversari de l’Associació, el juny de 1996 manifestava:

“A part d’un programa bastant extens de serveis de caire cultural, social i espiritual, es va formar un grup d’ajuda mútua (nosaltres en dèiem el grup petit). Sis dones vídues, algunes amb fills petits i adolescents compartíem els problemes que ens portava la responsabilitat de fer de pare i mare en l’educació dels fills i la tasca de formar-los i ajudar-los a realitzar-se com a persones.

Si mirem 25 anys enrere no era gens fàcil reivindicar lleis que fessin sortir de la marginació la dona vídua. L’Associació va anar fent la seva tasca, malgrat les opinions contràries perquè teníem molt clar el valor de la solidaritat amb les altres dones la vida de les quals passava per la mateixa circumstància que la nostra...”


Fira d´entitats de Barcelona al centre Joaquima Alemany presidenta del Institut Català de la Dona al darrera a la banda dreta Rosa Vila i a l´esquerra M. Teresa Pujol 1990.

Els dijous durant molts anys al local social es feien manualitats que anaven a càrrec Maria Izquierdo. Ara hi ha molta oferta d’activitats, però quan nosaltres vam començar les dones vídues “no sabien on anar”.

Actualment es troben un cop al mes als locals de Crist Rei; fan una activitat que consisteix en una xerrada-trobada, on especialistes tracten temàtiques molt variades.

A final de curs, al maig, fan una excursió; en els inicis de l’Associació anaven a santuaris, tant la Maria Clop com la Montserrat Serra eren les organitzadores de les excursions. En aquests darrers anys sol coincidir amb una trobada de vídues de tot Catalunya en la qual sempre participen.

L’any 1984 es va fer a Manresa la trobada de vídues de tot Catalunya, els actes van consistir en un acte litúrgic a la Cova i un dinar de germanor a l’Hotel Pere III. S’hi van reunir un nombre important de vídues d’arreu del país.

Reconeixement de l´Ajuntament a l´Associació, d´esquerra a dreta Anna Torra regidora de la Dona, M. Teresa Pujol, Montserrat Rabella presidenta de l´associació de vídues de Catalunya i Maria Izquierdo, Juny 2001
L’Associació formen part del Consell de la Dona de l’Ajuntament des de 1997: la M. Teresa hi va tenir molta implicació. L’any 2001 van rebre de la regidora de la Dona, Anna Torras, una placa de l´Ajuntament en reconeixement de la tasca feta, l’acte reuní càrrecs de la Federació de Vídues de Barcelona

Rosa Vila comenta la imatge errònia que se’ls ha donat en algun mitjà de comunicació, quan l’objectiu principal de l’Associació sempre ha estat l’ajuda mútua entre les dones, tot i que s’han fet activitats circumscrites en l’àmbit femení.

EL PRESENT I L’ABSÈNCIA DE LA M. TERESA PUJOL

Rosa Vila: “ Ara hem quedat desbancades, en morir-se la M. Teresa ens falta una cosa, era una persona a qui li podies consultar qualsevol qüestió; tenia molt bon criteri; era l’ànima de l’Associació”.

Roser Guitart destaca de la tasca feta per la M. Teresa: “Volia la unió; que les dones es sentissin bé; que no es trobessin soles; poder-les ajudar; no li havia fet mai un lleig a ningú; no mirava si era rica o pobra; era una persona de molt bon caràcter, sempre predisposada a qui la pogués necessitar”. La Roser i la Rosa van rebre molt ajut de la M. Teresa.

Actualment són unes 180 associades; el grup d’Igualada, que als inicis els va fer d’enllaç, s’ha dissolt: les dones que el portaven s’han fet grans o bé han desaparegut. A Manresa la situació de l’Associació es va mantenint, fet gens menyspreable en els temps que corren, tot i mancar-hi un relleu generacional. En aquests propers dies han de nomenar la nova presidenta.

La M. Teresa va ser una dona tímida, treballadora, d’expressió riallera, amb una actitud de servei envers els altres; volia que el grup estigués obert a tothom; realitzà una feina constant amb el convenciment que un conjunt de petites coses serien l’inici i la continuïtat d’una immillorable feina feta per l’Associació a favor de les vídues.

Entrevistes realitzades març i maig de l' any 2011

Lluïsa Font i Garcia


BibliografiaFull parroquia Crist Rei, Juny 1996
Regió 7 columna, De què em sona? 20 de març 2001