Agnès Torras i Casas

PREMI MARIA CASAJUANA 2012


Biografia extreta del text del Manifest del Jurat del Premi Maria Casajuana 2012

El jurat del premi Maria Casajuana del 2012 acorda, doncs, per unanimitat, lliurar-lo  a    AGNÈS TORRAS  I  CASAS, de Sant Joan de Vilatorrada.  A la filla d’un administratiu de la Pirelli “de tota la vida” i d’una modista que comença a treballar de mestre als 17 anys després d’haver fet el Batxillerat i el Magisteri a les Dominiques de Manresa.  Repassant la seva biografia descobrim que l’Agnès Torras troba la primera feina a l’Acadèmia Font de Sant Joan. S’estrena com a ensenyant davant d’una classe amb 40 nens de segon, tercer i quart de primària.     ...I diu que els corregia les llibretes a tots, cada dia !

Parlem d’una època en què l’Agnès, a més de la classe de 40 que acabem d’explicar, s’apunta a un nocturn de l’Escola Torras i Bages.  Estudia tres cursos de Treball Social. El què  aleshores s’anomenava Assistent Social. La dona que homenatgem avui reconeix que és aquí on aprèn els fonaments de les Ciències Socials.  S’hi està del 1965 al 1968. 

Quan, aquell mateix any,  es presenta a la plaça de directora de la guarderia l’Alba,  ja havia fet les últimes pràctiques de Treball Social en una llar d’infants a Brusel.les.  Era ja una mestre bregada a les escoles d’estiu de Rosa Sensat.  Havia entrat en contacte amb el moviment de renovació pedagògica.  Amb la voluntat de reprendre la formació de mestres que s’havia fet en època de la República. Parlem de l’Agnès Torras i de dones com la Conxita Tarrés o la Clara Terra,  capaces d’impulsar, a les Dominiques de Manresa,  unes escoles d’estiu que tractaven aspectes socials i lingüístics ignorats fins al moment als centres oficials de Magisteri.

La feina que fa l’Agnès al capdavant de l’esmentada guarderia l’Alba va permetre cobrir les necessitats de moltes de les dones del barri vell.  Dones treballadores.  A jornal.  Mares que, juntament amb una llista inacabable de botigueres i botiguers, duen la canalla a l’escola de vuit del matí a les vuit del vespre.   L’Agnès va tenir l’encert, en aquest mateix context, de muntar un incipient servei de cangurs que donava sortida a les noies que la Falange enviava a fer servei social.  Pubilles a les quals feien classe de puericultura a canvi que ajudessin al menjador i acompanyessin la canalla a dormir a l’hora de la migdiada.  Unes classes de Puericultura  –diguem-ho-,  que sempre va fer en català. 
  -“Temps heroics de 8 a 8”,  recorda ella mateixa.

És un moment de sintonia amb la Maria Prat o la Rosa Suñer, les assistents socials de Càritas del moment que aconsegueixen, per exemple, que unes famílies gitanes del Congost escolaritzin també els seus fills, per primera vegada.

Uns cinc anys abans de la mort del dictador Franco, l’Agnès troba una nova sintonia.  Comença a reunir-se amb pares i mares que volen muntar una escola activa, catalana i democràtica.  Parlem de La Flama. D’un centre trencador per metodologia, que utilitza el català com a llengua d’aprenentatge ; que practica la coeducació i demana la participació dels pares i mares. Nens i nenes fan el mateix i basen la seva formació en l’observació, l’experimentació, l’expressió corporal i la motricitat a través del coneixement del medi. 

A La Flama, l’Agnès hi fa tots els papers de l’auca fins el 1983. I encara té temps de fer de professora de Didàctica en el reciclatge de Mestres en català.

Però la seva perseverança no té aturador. Se les empesca per trobar més reptes. Nous compromisos. I així, el 1983, entra com a regidora d’Ensenyament a l’Ajuntament de Manresa.  Diu que s’hi estarà quatre anys, i compleix. Després de barallar-se amb mig món de l’escena política reivindicant cuines i menjadors per a les escoles de La Balconada i la Font dels Capellans, s’ocupa d’obrir-los i els dota de mitjans.  I els nens que hi van, a partir d’aleshores, aprenen de lletra i mengen calent !. En una legislatura aconsegueix impulsar contractes en pràctiques per als nois i noies de la Lacetania, que “toquen” empresa “en directe”.  I el Conservatori –encara a l’edifici vell-  activa un nou model de formació més actiu.

Sense ànim de repassar-lo exhaustivament direm que...

Ha tingut cura de la formació dels mestres de Primària i d’Educació Especial; ha estat Vicedegana d’Ordenació Acadèmica i Pràctiques i ha fet de professora d’Educació Multicultural. Tot això sense abandonar el voluntariat de Càritas de Manresa on ha treballat sempre amb dones magrebines amb les quals fa conversa, escriptura i lectura. També ha participat en la creació del Consell Municipal de la Dona.

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Agnès Torras continua defensant una universitat democràtica i professionalitzadora. Una universitat que prepari  professionals a partir del treball en equip i la connexió real amb al societat.  I avui encara fa una assignatura d’Educació Infantil a la FUB.

L’Agnès -com nosaltres-, es partidària de l’educació en la igualtat a les escoles, al carrer i a les famílies.  De la multiculturalitat i de la conciliació de la vida laboral i familiar. El seu mestratge ens ha d’esperonar a continuar reivindicant millors condicions laborals i de vida per a les dones, a sensibilitzar la ciutadania sobre la igualtat de gèneres i a treballar per preservar la seva seguretat i aïllar els que tenen actituds violentes envers les dones.  

Per tot plegat l’hem fet mereixedora del Premi Maria Casajuana del 2012.  Per molt anys, i moltes felicitats !

Membres del jurat 2012

*Dolors Serra, guardinada del Premi Maria Casajuana 2011.
*Enric Oller, periodista i reporter de Televisió de Catalunya.
*Llorenç Capdevila, escriptor i professor. Premi Narrativa El lector d’Odissea.
*Rosa Clarena, periodista.
*Anna Crespo, il.lustradora. Llicenciada en Belles Arts.
*Teresa Torra, directora IES Pius Font i Quer
*Joan Vinyes, Portaveu grup comarcal d’ERC al Consell Comarcal del Bages
*Alba Alsina, presidenta de la secció local d’ERC a Manresa
*Mireia Subirana, sociòloga JERC
 


Fotos del sopar de lliurament del premi (14/03/2012) 
Web Premi Maria Casajuana